Les excavacions arqueològiques al pou de la vil·la romana de Vilauba deixen al descobert troballes excepcionals

Entre les restes, s'han localitzat objectes singulars com una pala de fusta, un fragment de roda de carro o una sabata sencera.

La campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Vilauba ha permès posar al descobert un pou de l’època visigoda amb nombroses restes que daten entre els segles IV-VI dC. Es tracten d’unes troballes excepcionals i úniques a Catalunya que permetran reconstruir diversos aspectes de la vida rural, l'economia i l'evolució de paisatge vers la fi del Món Antic. La naturalesa de les restes conservades, estris i eines de fusta, objectes d'ús personal de cuir, recipients ceràmics, restes d'ossos d'animals i de peixos, així com també un espectacular repertori de llavors de plantes cultivades i silvestres, conservades gràcies a les particulars condicions ambientals de l'interior del pou, converteixen aquestes troballes en un tresor excepcional.

Les actuacions arqueològiques a la vil·la romana de Vilauba s’han centrat aquest any en dos sectors del jaciment. El primer correspon a l’excavació d’un gran retall situat a la part est de l’antiga edificació romana. Es tracta d’una zona allunyada del conjunt principal de la vil·la on, a través de prospeccions geofísiques, s’havia descobert l’existència d’una important anomalia que indicava una antiga alteració del terreny.

L’excavació arqueològica ha confirmat la interpretació dels resultats de la prospecció geofísica i ha permès descobrir un gran retall de planta circular, de gairebé 20 metres de diàmetre, reomplert amb aportacions de terres procedents d’una reforma de la vil·la realitzada a inicis del segle II dC. Els nombrosos materials i objectes recuperats (plats, gerres, vasos amb grafits, objectes d’os, peces metàl·liques, etc.) constitueixen, segons els arqueòlegs, un conjunt únic per conèixer la cultura material dels antics habitants de Vilauba.

Pels arqueòlegs, la hipòtesi més probable és que aquest retall es va fer per recuperar l’argila natural del terreny i fer els alçats de tàpia dels murs de la vil·la durant l’ampliació que es va fer a Vilauba a inicis del segle II dC. Durant els treballs, els arqueòlegs han localitzat un gran nombre de restes de bous.

Es tractaria de bous d’uns 4 o 5 anys d’edat, que haurien estat sacrificats per vendre’n la carn als mercats més propers a la vil·la. L’abocament d’ossos de bous, principalment restes de caps i d’extremitats, demostraria que, una vegada trossejats els animals, es comercialitzaven les parts amb un major valor càrnic i que la resta s’aprofitava per al consum dels habitants de la vil·la.

Els arqueòlegs confien que l’estudi detallat del conjunt permeti conèixer aspectes concrets, com la morfologia i les característiques dels bovins, les pautes de sacrifici i, sobretot, per determinar la importància del pes de la ramaderia a l’economia de Vilauba.

Troballes al segon sector

Les troballes més destacades d’aquesta campanya s’han localitzat al segon sector d’excavació, centrat en un pou situat en un dels patis de la vil·la. Aquests treballs són la continuació de la intervenció iniciada el 2019, que va comportar el rebaix dels nivells de rebliment més superficials.

Es tracta d’un pou de planta circular, de poc més d’un metre de diàmetre i amb una profunditat, a data d’avui, d’uns 6,60 metres, fet amb pedres unides en sec. El pou es va construir durant l’etapa baix imperial (segles IV-V dC) i es va mantenir en ús fins com a mínim el segle VI dC.

L'existència d'un nivell freàtic força alt ha facilitat la conservació de nombroses restes orgàniques, gairebé impossibles de recuperar en una intervenció arqueològica convencional. Per aquest motiu, la seva excavació s'ha plantejat des d'una perspectiva multidisciplinària, amb un ampli equip format per arqueòlegs i especialistes en diferents camps (carpologia, antracologia, fauna, palinologia, etc.). Totes les terres extretes del seu interior s'han filtrat seguint diverses metodologies de mostreig per tal de poder obtenir una visió el més completa possible del que succeïa al voltant del pou, a l'interior del pati (activitats agrícoles i artesanals), a l'interior de la vil·la (deixalles domèstiques, produccions agrícoles, objectes de vida quotidiana), així com també
de l'entorn més allunyat (camps de conreu, boscos, pastures, etc.).

L'excavació dels nivells interiors ha permès recuperar també diverses peces de fusta, que es van abocar dins el pou en el moment del seu abandonament. Entre els objectes més singulars, destaquen una pala de fusta, un fragment de roda d'un carro, una pinta de boix, un cullerot de
fusta, fragments d'estris agrícoles i d'ús domèstic així com també estris fabricats amb cuiro, com ara una sabata o calceus sencera, que conserva encara els cordons i les corretges per fixar-la al turmell.

Pels arqueòlegs, les troballes realitzades durant aquest any, contribuiran a potenciar encara més Vilauba com un referent obligat en l’estudi del món rural d’època romana. Els 43 anys de recerca arqueològica ininterrompuda i el profund coneixement obtingut avalen la trajectòria d’un dels projectes arqueològics més singulars de Catalunya.

El projecte de Vilauba

Els treballs arqueològics a Vilauba s’han portat a terme durant els mesos de març i juliol d’aquest any i formen part de les actuacions programades en l’actual Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica aprovat per la Generalitat de Catalunya. El projecte porta per títol ‘Dinàmica del poblament rural, arquitectura, economia i paisatge de les villae a l’àrea del Pla de l’Estany- Garrotxa entre els segles II-I aC i els segles VII-VIII dc (2018-2021)’ i que està avalat pel Museu Arqueològic de Banyoles.

Els treballs compten també amb el suport de les institucions copropietàries del jaciment (els ajuntaments de Banyoles, Camós i Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles), així com també de la Diputació de Girona. Algunes de les recerques més especialitzades s’han pogut finançar per les aportacions obtingudes a través del projecte ‘Ager mutabilis’, impulsat per la Universitat de Girona i aprovat pel Ministerio de Innovación y Ciencia.