En Chordais, un dels grups de referència de la música tradicional grega i mediterrània, porta les músiques perdudes de Constantinoble a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles

El grup de Tessalònica, que rescata les tonades i melodies que cantaven els grecs de l’Àsia Menor, presentarà el seu premiat treball Musique d’Asie Mineure et de Constantinople

Aquest dimecres 22 d’octubre, a les 21 h, l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles s’omplirà de les músiques més belles de la Mediterrània amb el concert del grup En Chordais. El conjunt rescata de l’oblit les tradicions musicals gregues de Constantinoble i l’Àsia Menor, que van estar a punt de desaparèixer sense deixar rastre a principis del segle XX en l’anomenat desastre de 1922.

En Chordais fa reviure aquesta cultura musical oblidada des del més profund respecte, però sense renunciar a la llibertat interpretativa tan pròpia d’aquesta música. Pel que fa a la formació instrumental, opten pel violí en comptes de la lyra tradicional, però amb la tècnica i afinació pròpies. El repertori barreja cançons i danses populars amb peces cultes com ara els taximi instrumentals i fins i tot obres de creació pròpia. Així, l’espectador es trasllada als bulliciosos carrerons de Tatavla i Bornova, els barris grecs de Constantinoble i Esmirna, respectivament.

Just quan acaba de presentar el seu darrer treball, The Musical Voyages of Marco Polo (WorldVillage, 2014), aquest grup de Tessalònica es presenta en concert a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles amb el seu admirable treball Musique d’Asie Mineure et de Constantinople amb el qual va obtenir el prestigiós Prix France Musique des Musiques du Monde. Un plaer per als sentits i per a la memòria.

El rescat d’un món sonor oblidat
El desastre de 1922 és una de les grans tragèdies humanitàries i culturals del segle XX. Una catàstrofe que el pas dels anys fa caure en l’oblit de molts, però que a Grècia i a Turquia és encara avui una dolorosa ferida oberta que supura odi i recels. Aquell tràgic 1922, un milió i mig de grecs foren expulsats de l’Àsia Menor, la terra que habitaven des dels temps d’Homer, i es van haver de refugiar a l’altra banda del Bòsfor, a la Grècia occidental. Mig milió de turcs seguiren el mateix destí però en sentit contrari, foragitats de Grècia a la fi de la Guerra greco-turca (1919-1922), que seguí a la Primera Guerra Mundial i a la desintegració de l’Imperi Otomà. Tot plegat, enmig de massacres comeses per un i altre bàndol que deixaren milers de morts.

És aquest món d’arrels mil·lenàries, desaparegut de la nit al dia, el que fa renéixer musicalment el grup En Chordais en cadascun dels seus concerts, tot rescatant les tonades i melodies que cantaven els grecs de l’Àsia Menor. En aquesta terra antiga, la Jònia clàssica, la coexistència durant segles de les comunitats grega i turca sota l’ègida de l’Imperi Otomà afavorí la gestació d’algunes de les tradicions musicals més fascinants del Mediterrani. D’una banda la influència de la tradició bizantina fou determinant en la formació de la música otomana i, de l’altra, la pròpia tradició otomana, amb arrels a l’Àsia Central i herències àrabs i perses, amarà la música de les comunitats gregues d’Anatòlia, dotant-la d’un regust oriental molt característic. Però no són els únics intercanvis culturals que es van produir a les ciutats de l’Àsia Menor otomana. Només cal pensar que als carrers de Constantinoble, Esmirna, Bursa o Aydin, s’hi barrejaven grecs, turcs, jueus, armenis, eslaus, àrabs i perses… i, és clar, també ho feren les seves músiques. I és aquest riquíssim heretatge sonor el que les famílies gregues s’endugueren, juntament amb una pena infinita, quan el 1922 foren “repatriats” a una terra que no era la seva, la Grècia occidental.