La mòmia presumptament egípcia del Museu Darder de Banyoles és una peça d’extraordinari valor de fa uns 200 anys, segons els investigadors

El Museu Darder de Banyoles compta entre els seu fonts amb una mòmia presumptament egípcia. El Sr. Darder la va adquirir en data desconeguda per a formar part de la donació amb què es va crear el Museu Darder de Banyoles, que va inaugurar al 1916. Des de l’any 2000 no està exposada al públic.
L’exemplar ha estat manipulat en diverses ocasions, de les que se’n té constància com a mínim dues.

1) L’any 1984, l’equip científic format pels Srs. Padró, Porta, Xarrié i Clavell va analitzar la mòmia i la van poder analitzar a nivell radiogràfic. L’examen va mostrar que la mòmia havia estat tractada en data indeterminada com un exemplar per a ser exposat o utilitzat com a material escolar. En aquest sentit i amb l’objectiu de poder ser exposat en posició dreta, el cos està recorregut per una ànima de ferro que el sosté.

2) Al 2009 se’n va fer una restauració per part dels restauradors del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya (Pedrosa i Bernal, 2009)
Malgrat les observacions i estudis realitzats tant sobre la mateixa mòmia com sobre la documentació existent sobre ella, no se’n coneixia l’antiguitat, ni tampoc quan i on es va realitzar la momificació, amb quin objectiu, ni l’origen biològic de la persona momificada.

Què han fet ara els investigadors?
L’agost de 2012, a instàncies del Dr. Bardalet, es va reunir un grup d’especialistes a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya de Girona per a fer una primera observació de la peça, sotmetre-la a un escàner i prendre mostres. El 24 de novembre de 2012, es van agrupar de nou el grup amb la participació d’un major nombre d’especialistes, aquest cop al Museu Darder, per a analitzar la mòmia i les propostes d’actuació. D’aquest grup sorgeix la necessitat de presentar un projecte que abraci les diferents vessants de l’estudi de la mòmia. Per aquesta raó es presenta aquest projecte amb l’objectiu de donar una visió global de la mòmia, partint de l’anàlisi del cos, la seva procedència, el tractament que va patir i el procés que va seguir fins arribar a formar part de la col·lecció del Museu Darder de Banyoles.

Què han descobert?
S’ha realitzat un estudi tomogràfic per l’estudi de l’interior de la mòmia.
S’ha realitzat un perfil biològic de l’individu estimant sexe, edat i alçada.
S’ha investigat sobre possibles signes de trauma i patologia.
S’ha datat mitjançant carboni 14.

Les dades indiquen que les restes són molt recents (té aproximadament 200 anys), però que han estat preparades per a simular una mòmia antiga segurament amb fins didàctics i se’n ha estudiat la preparació. La tomografia mostra l’interior amb l’esquelet lligat amb material principalment metàl·lic per mantenir-ne la posició dreta entre d’altres característiques. De l’estudi antropològic es dedueix que es tracta d’un individu masculí adult jove de morfologia probablement caucàsica.

Quina és la importància de la descoberta?
La importància dels resultats obtinguts és que han donat més detalls d’identitat a la mòmia del Museu Darder, que l’ha situat en el seu context temporal real, en el temps en el que hi havia un gran negoci mercantil amb mòmies antigues i simulades, en el temps en que es feien reunions de l’alta societat per l’observació de mòmies i la curiositat que aquestes despertaven.

Ja s’esperaven aquests resultats? Ha sorprès especialment?
D’alguna manera sí que ha sorprès, era una de les hipòtesis, però degut a que en aquest estudi s’han emprat tècniques avançades per a la datació i l’estudi radiogràfic, els resultat han aportat una nova i valuosa informació.

Institucions implicades. Qui ha liderat la recerca i quin ha estat el paper de la UAB?
Aquest estudi s’ha realitzat per un equip multidisciplinari en el que cada professional ha aportat els seus coneixements i experiència. La recerca l’ha impulsat el Dr. Bardalet i el Dr. Baró. El projecte antropològic l’ha liderat A. Malgosa de la UAB.

Equip científic:
Adserias, M. Joséà Dr. en Biologia i Odontologia. Universitat de Girona, Universidad Rey Juan Carlos (Madrid).
Bardalet, Narcís à Dr. en Medicina i Cirurgia. IMLC Girona, Universitat de Girona.
Barceló, Joaquim à Dr. en Medicina i Cirurgia, Clínica Girona, Universitat de Girona.
Baró, Joan à Dr. en Medicina i Cirurgia.
Brull, Alex à Enregistrament audiovisual.
Camps, Albert à Secretaria.
Hospital, Anna à Dr. en Medicina i Cirurgia. IMLC Girona, Universitat de Girona.
Isidro, Albert à Dr. en Medicina i Cirurgia. Traumatòleg de l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Col·laborador UAB.
Julià, Diana à Documentalista. Llicenciada en Antropologia social.
Julià, Ricard à Membre de les Societats Catalanes d’Arqueologia i Egiptologia.
Malgosa, Assumpció à Dra. en Biologia. Catedràtica d’Antropologia física de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Perucho, à Dr. en Medicina. DEA en Antropologia. Univ. de Toulouse.
Ventura, Alex à Tècnic de Radiodiagnòstic, Clínica Girona.
Vilanova, Joan Carles à Dr. en Medicina i Cirurgia, Clínica Girona.