Els colors del blanc

L’any 1985, una forta nevada va cobrir l’hort de l’estudi de Jordi Bosch Lleó, conegut artísticament com a Barraca, a Banyoles. Aquella superfície blanca se li va revelar com un llenç en blanc i, gairebé de manera intuïtiva, va començar a esquitxar-hi tints de colors. Així va néixer la primera obra de nivopintura, una disciplina pionera batejada amb aquest nom pel crític d’art Jaume Fàbrega i emmarcada dins del corrent performatiu del land art o «art de la terra». Artista plàstic i alpinista, Barraca ha desenvolupat aquesta pràctica durant més de trenta-cinc anys als Pirineus, als Alps, als Andes i a l’Himàlaia. La seva obra es caracteritza pel caràcter efímer de la intervenció sobre la neu, fet que converteix l’enregistrament fotogràfic i audiovisual en una part essencial del procés creatiu, fins al punt que l’artista considera que aquesta documentació és l’obra mateixa: una simbiosi entre experimentació plàstica i llenguatge audiovisual que defineix tota la seva trajectòria.

Els colors del blanc segueix una de les aventures més ambicioses de l’artista, que decideix ascendir fins als 2.700 metres d’altitud per crear la seva obra més monumental: tres quilòmetres de creus pintades sobre la neu que delimiten una frontera. Tanmateix, un acte de vandalisme destrueix completament la intervenció i obliga l’artista a replantejar-se el projecte. Davant aquesta adversitat, opta per retornar als seus orígens i tancar simbòlicament el cercle creatiu. Acompanyat del seu grup d’alpinistes, emprèn l’ascensió a la cara nord del Pic de l'Infern per realitzar una nova nivopintura, reafirmant així el seu compromís amb l’art, la muntanya i la natura.